Demà 8 de març, dia de la Dona, hi ha convocada vaga de consum.

El que es pretén és fer visible la crítica al model de producció i distribució del mercat actual que provoca grans impactes negatius tant ambientals com socials. Aquest model amaga darrera la mercantilització de la vida, l’explotació dels recursos i de les persones que hi participen i l’ocultació d’algunes feines, com les tasques de la llar, que no deixen de ser treball; fets que poden ser considerats com a violència social dins d’un espai que fonamentalment ocupen les dones.

Parem de consumir, deixem aquest model per un dia, reflexionem si volem seguir així. I si no podem parar del tot, almenys hauríem de no consumir els fruits d’aquesta violència: les maduixes que recullen les temporeres marroquines de Huelva, les peces de roba manufacturades per les dones de Bangladesh...

A més, parar és la manera de fer-nos conscients del que realment necessitem i/o volem ja que partim d’un model que només ens facilita l’accés al que el beneficia. Per un costat, deixa de banda els sectors més precaritzats de la societat que per culpa de la feminització de la pobresa, els formen en la seva gran majoria dones. I per l’altre, ens marca, sobretot a les dones, els defectes partint dels estereotips i rols de gènere que el mateix model ha creat i ens exigeix el consum de la solució per ser acceptades creant-nos la sensació de satisfacció si som i ens comportem com se’ns indica.

En definitiva, per un dia, deixem de comprar l’innecessari, de consumir en excés, de malbaratar aliments, d’utilitzar els vehicles privats, d’adquirir productes fabricats per la indústria explotadora, de comprar productes als quals s’aplica la taxa rosa o sobreembasats... Les petites accions són un punt de partida en el canvi de pensament que hem de fer com a societat cap a una forma de consumir reflexiva, conscient i amb seny.

Per tot això, parem també el consum el 8 de març. Perquè hem de caminar cap a una altra direcció pel que fa a l’organització de les relacions de consum.